Aquesta és la història de dues molècules que eren molt bones fent que els tumors retrocedissin, s’anomenaven Omomyc i DAS. Però quan era el moment de la veritat i havien d’actuar sobre un tumor com el de mama apareixien els problemes.
L’Omomycs podia viatjar per la sang, però la sang anava tan ràpid quan passava pel tumor que no li donava temps de fer res. En canvi, el problema del DAS era una altre, no hi havia manera que es pogués barrejar amb l’aigua, no era soluble, i com la sang és bàsicament aigua amb proteïnes li era impossible poder-hi entrar.
L’Omomyc i el DAS no es van quedar quiets i van pensar en una solució. Primer l’Omomycs va recorre als bacteris, sabia que ells tenien en el seu interior uns vaixells que li podien servir per encallar-se als tumors, els anomenats cossos d’inclusió. Per altra banda, el DAS va pensar que la millor solució per a ell seria viatjar en submarí, així no hauria de tocar l’aigua.
Cadascun amb el se vehicle va entrar al torrent sanguini, va poder arribar al tumor i fer-lo retrocedir.
Font: Mireia Pesarrodona et al. 2019. Advanced Science i Enrique Niza et al. 2019. Nanomaterials.
Il·lustració: carla_et_al
