A la Paula li agradava molt sortir a córrer cada matí. Per això les cèl·lules dels seus músculs, els miòcits, sabien molt bé com aconseguir energia per fer-ho. Tenien les millors centrals energètiques, les mitocòndries. Aquestes recollien tots els nutrients que la Paula havia pres per esmorzar, els barrejaven amb una mica d’oxigen de la respiració… I PUM!! Aconseguien grans quantitats d’energia per fer moure els músculs de la Paula.
Però a vegades les mitocòndries de la Paula els hi costava obtenir energia, estaven estressades. Tot i barrejar els mateixos nutrients amb l’oxigen, treien la meitat d’energia, i per si fos poc, quan ho intentaven desprenien uns radicals de oxigen que els hi eren molt molestos als miòcits.
Quan això passava els miòcits de la Paula sabien que havien de intervenir, sinó tots aquets radicals d’oxigen els hi podrien fer molt mal. Així que s’afanyaven a marcar-los perquè els enviessin a la planta de reciclatge, allà les mitocòndries estressades es posaven dins una bombolla on se les desmotava per peces. Gràcies a la rapida reacció que han tingut els miòcits, la Paula sempre té les mitocòndries en bon estat, ja que quan alguna comença a estar cansada és substitutiva per una nova.
Font: Natalia Oleink et al. 2019. Science Advances
Il·lustració: @carla_et_al
