Ets petita, estàs passejant pel carrer amb els teus pares, però avui és un dia especial: És la primera vegada que no han agafat el teu cotxet! Així que més contenta que mai camines entremig dels teus pares, agafada de la seva mà.
De cop paren, tu no saps perquè, i la mare diu: “Veus el semàfor està vermell no podem passar”, i el pare afegeix: “Esperarem a que es posi verd”.
Tu guardes aquesta informació en un lloc ben profund del teu cervell, aquesta és la memòria a llarg termini.
Fins fa poc es creia que aquesta memòria depenia de lo estable que era la connexió entre les neurones. Però cada cop hi ha més proves que ens diuen que potser el realment important per mantenir la memòria a llarg termini és que hi hagi un bon equilibri en les connexions de les neurones d’una àrea determinada.
Així, encara que les connexions entre les teves neurones no sigui molt estables, la pròxima vegada que vegis un semàfor vermell tota l’àrea de neurones conectades entre si en un equilibri perfecte podran enviar un missatge a les teves cames perquè deixis de caminar.
Font: Lee Susman et al. 2019 Nature Communications
Il·lustració: carla_et_al
