I si et dic que sobre la mà ara mateix hi tens un virus? Que passaria?
Doncs en realitat amb el virus sobre la mà no passaria res, en unes hores s’hauria deformat tant que no seria ni tan sols perillós.
Però, i si el virus troba la cèl·lula que a ell li agrada més, la seva cèl·lula diana? Llavors l’historia canvia, el virus aprofitarà tots els utensilis i eines que trobi dins la cèl·lula per crear milers de copies com ell i infectar noves cèl·lules.
Ho veus? El que era completament inofensiu sobre la teva mà, al trobar les eines adequades (les que tenen les teves cèl·lules) es pot convertir en un gran mal de cap.
Un virus en realitat és un genoma dins un contenidor fet de proteïnes, contenidor que per si sòl no pot fer res, necessita de la ajuda de una cèl·lula per poder multiplicar-se. El que passa és que si una cèl·lula l’ajuda el més probable és que acabi morin.
El contenidor de proteïnes del virus adopta formes polièdriques perfectes, formes que podem predir amb models matemàtics, i si les podem predir es possible que les puguem control i crear noves maneres de eliminar els virus.
Font: Reidun Twarock i Antoni Luque. 2019. Nature Communications
Il·lustració: carla_et_al
