El nostre sistema immunitari té memòria, cada vegada que troba un intrús que no havia vist mai el registra a la seva base de dades i guarda en el magatzem alguna de les armes contra ell. Així, si torna a aparèixer ja estarà tot preparat per atacar-lo abans que ens pugui fer mal. I les vacunes van d’això, presentem al nostre sistema immunitari intrusos que em modificat perquè no siguin perillosos, així si mai ens ataquen de veritat ja tindrem les armes preparades.
Si voleu conèixer tots els personatges del sistema immunitari, els tipus de vacunes que podem trobar i els falsos mites al voltant de les vacunes… Seguiu-me!
El sistema immunitari fa memòria d’un nou intrús
La Júlia té un any, està a la sala d’espera de la seva metge, hi ha vingut amb el pare. Està jugant amb uns blocs de colors quan el pare l’agafa per entrar a la consulta, dins hi veu l’infermer aquell tan simpàtic que porta una agulla a la mà, “Oh! No! Vacuna altra vegada!”. La Júlia corre a agafar son pare que està parlant amb la metge, no paren de repetir una paraula ben extranya: “Triple vírica”. De cop sent una punxada i es posa a plorar “Això ha fet mal!” pensa, però abans que se n’adoni, el pare li fa un petó al front i li passa tot el mal.
Sota la pell de la Júlia les cèl·lules immunitàries que estaven patrullant per la zona detecten que ha entrat un intrús i encenen les senyals d’alerta, comencen a llençar unes molècules anomenades citoquines. Les cèl·lules immunitàries del voltant veuen les citoquines i corren a ajudar els seus companys. La Júlia comença a plorar altre cop, li fa mal a la punxada i li està sortint un bony que està molt calent. La metge li comenta al pare que aquell bony és una reacció d’inflamació normal, que indica que el sistema immunitari està actuant i està sà, que s’infla i s’escalfa per atreure més cèl·lules immunitàries. És normal.
Dins el bony l’activitat és frenètica, s’hi han trobat macròfags, neutròfils i cèl·lules dendrítiques que estan llençant més senyals d’alerta alhora que s’estan menjant els intrusos per treure’ls del mig. Totes intueixen que allò que acaba d’entrar no és normal, que podria ser perillós i per això ho estan atacant. La cèl·lula dendrítica sap que elles soles no podran contra l’intrús, que necessiten armes més potents i específiques contra aquella cosa estranya que acaba d’entrar, i sap on pot trobar aquestes armes.
La cèl·lula dendrítica coneix un lloc anomenat nòdul limfàtic, sap que allà hi pot trobar els millors especialistes del sistema immunitari. Al nòdul hi ha cèl·lules B, són les úniques que saben com fer anticossos per immobilitzar i senyalar als intrusos. També hi ha les armes més letals de totes, les cèl·lules T CD8, ningú com elles reconeix els intrusos i els elimina de manera més eficaç. Per últim, però no menys important, la cèl·lula dendrítica sap que si ningú coordina aquell atac les conseqüències poden ser desastroses i que ningú millor que les cèl·lules T CD4 pot fer aquesta feina.
La cèl·lula dendrítica ha arribat al nòdul, s’ha emportat unes mostres de l’intrús per ensenyar-lo. Passeja per allà preguntant si algú el coneix, ha de trobar les cèl·lules indicades, les que estan fetes per reconèixer i atacar a aquest intrús en concret. Hi ha moltes cèl·lules B i T que no el reconeixen, elles volen un altre intrús diferent, però al final la dendrítica troba les cèl·lules indicades. Les cèl·lules B fetes contra aquest intrús es posen en formació en forma de cercle, les cèl·lules que estan al centre comencen a créixer, s’estan convertint en cèl·lules plasmàtiques que fabricaran anticossos contra aquell intrús a tota màquina. Al voltant del cercle de les cèl·lules B hi ha les cèl·lules T CD4 i CD8, les primeres agafen els megàfons per començar a coordinar l’atac i les segones preparen les armes, totes juntes comencen el camí cap a la zona on ha entrat l’intrús.
Amb tot això la Júlia ja és a casa, esta jugant amb la mare a fer pessigolles, la mare intenta no acostar-se a la cama de Júlia, sap que encara li fa mal de la injecció. Tot i així, la mare nota que la Júlia té una boleta prop de l’engonal, “la vacuna està fent l’efecte desitjat, ja s’han activat les cèl·lules del nòdul!” pensa la mare, que coneix una mica com funciona el sistema immunitari.
Al nòdul les cèl·lules B i T contra l’intrús s’estan expandint, per això augmenta de mida. No obstant, hi ha alguns soldats que no van a la guerra i es queden en repòs, són les cèl·lules B i T de memòria que es quedaran rondant pel cos de la Júlia per si aquest intrús torna a molestar, estar ja preparats. Si aquest intrús entrés una segona vegada, les cèl·lules de memòria s’activarien ràpidament creant nous soldats per combatre’l. Això faria que aquest segon atac sigués molt més ràpid i efectiu, impedint que aquell intrús malvat mai pogués fer mal a la Júlia.
Com modifiquem els intrusos perquè no siguin perillosos
La vacuna de la Júlia era la triple vírica, que protegeix contra tres intrusos o agents patògens diferents causants del xarampió, la rubèola i les galteres. Els intrusos o agents patògens són virus o bacteris que causen alguna malaltia, en el cas de la vacuna de la Júlia són tres virus, i si es posa els recordatoris quan toca mai podrà tenir alguna d’aquestes malalties.
Perquè el sistema immunitari tingui les armes preparades contra un agent patogen l’ha d’haver vist alguna vegada. Per això el que fem amb les vacunes és presentar aquest agent modificat perquè no ens faci mal, però activi i creï les armes del sistema immunitari. Així, classifiquem les vacunes en funció de la modificació que tingui l’agent patogen per no ser perillós.
En les vacunes atenuades l’agent patogen està atontat, l’hem debilitat perquè no ens provoqui cap malaltia però en certa manera segueix viu. Això fa que tingui un comportament similar al de l’agent original, és a dir, anirà al seu teixit diana i provocarà una resposta immunitària similar al original. Però no patiu que en cap cas l’agent podrà multiplicar-se per causar una infecció. Que actuï com l’agent original representa un gran avantatge per a nosaltres, ja que provocarà una reacció del sistema immunitari complet on tots els personatges de la vacuna de la Júlia hi participaran. Això farà que es creï una molt bona memòria i no calgui fer recordatoris d’aquella vacuna, ja que la memòria amb la primera dosi serà tan forta que durarà tota la vida. La part negativa d’aquestes vacunes és que tot i ser altament improbable, no és impossible que l’agent reverteixi i torni a l’estat original. Per altra banda, les vacunes atenuades no solen estar recomanades en embarassades i individus immunodeprimits ja que tot i que l’agent està atontat podrien suposar un problema en aquets casos. De totes maneres això depèn molt de la vacuna a la que ens referim.
Una altra opció són les vacunes inactivades, és a dir, el patogen completament mort. Amb aquesta opció no hi ha perill que l’agent torni a despertar, així que no tenen cap tipus de perill per molt remota que sigui la possibilitat. La part dolenta és que el patogen a l’estar mort ni es comporta com l’original ni indueix una resposta immunitària tan intensa; això farà que hi hagi menys efectes secundaris que en el cas anterior. A la vegada, però, costarà més que el sistema immunitari creï memòria, amb lo qual caldran recordatoris de la vacuna i additius que intensifiquin l’efecte, com els adjuvants.
De les vacunes que contenen els patògens completament morts, n’hi ha varis tipus que consisteixen en parts de l’agent patogen i no el patogen complet, com poden ser: les formades per subunitats; les que contenen els polisacàrids de la superfície dels bacteris; i les que estan formades de les toxines que desprèn el patogen, inactivades. Totes elles són molt fàcils de produir i es té una gran experiència en el seu desenvolupament, el que representa un gran avantatge. No obstant, no provoquen una bona resposta immunitària, en alguns casos només indueixen la producció d’anticossos: a les cèl·lules T (que ataquen directament el patogen), ni pessigolles. Tot i així, la majoria indueixen una memòria molt dèbil que caldrà anar recordant. A més, al tractar-se de trossos i no del patogen complet, pot ser que no encertem en el tros que fa que les cèl·lules que patrullen en el nostre cos en busca d’intrusos (neutròfils, macròfags, cèl·lules dendrítiques,…), reaccionin de manera més eficaç.
Si en una vacuna contra el virus X utilitzem la coberta del virus X que afecta a humans i el genoma del virus X que afecta a vaques, aconseguirem que el nostre sistema immunitari desenvolupi memòria contra el virus humà, ja que reaccionarà contra la coberta, però mai serà perillós, ja que amb el genoma del virus de vaca mai es podrà multiplicar en les nostres cèl·lules. Això són les vacunes d’intercanvi, i com les atenuades provoquen una bona resposta immunitària i memòria, gràcies a que el l’agent està “viu”, el que ens permetrà fer vacunes d’una sola dosi i amb menys efectes secundaris que les atenuades. De totes maneres, segueixen sense estar indicades per a persones immunodeprimides.
Espero que les nostres fitxes de cada tipus de vacuna us ajudin a resumir i entendre tota aquesta informació!
FAQs: falsos mites
El sistema immunitari és una de les coses més complexes del nostre cos, sinó pregunteu a qualsevol estudiant de biologia quina va ser l’assignatura que més li va costar… i si li sumes les vacunes, la cosa es complica cada vegada més. Al tractar-se d’un tema complex i que requereix de certs coneixements fa que quan falta informació es malentenguin algunes coses, el que provoca que és donin afirmacions errònies. Si això li sumes una comunitat antivacunes cada cop més nombrosa que només fa que augmentar la incertesa, ja estem fotuts. Tot plegat comporta un descontrol que només afavoreix l’aparició de falsos mites i dubtes entre els pares que han de vacunar als seus fills, perquè no oblidem! la majoria de vacunes són en la infància, quan els pares volen el millor pels seus fills i es troben abromats amb tanta informació, quan la majoria no sap separar la certesa de la malentesa.
Però deixant de banda els fets científics, la veritat és que es calcula que les vacunes han salvat entre 2 i 3 bilions de vides a tot el món, que ja hi ha vacunes per més de 30 malalties infeccioses, i que aquestes són un dels avanços més brutals de la ciència i la societat. Així que en la meva opinió aquesta seria la meva resposta a alguna de les afirmacions falses envers les vacunes:
- “Ja no cal que vacunis els teus fills, aquestes malalties ja estan eradicades”
“Òbviament la vacunació a ajudat a reduir moltes malalties, algunes d’elles a eliminar-les del tot, però això ha estat gràcies a la vacunació precisament. A més, potser a aquí les malalties han desaparegut però no en altres països, i avui en dia la gent es mou molt, per tot el món, el que pot repartir els patògens encara més.
A més, és molt egoista pensar que la vacunació només ens ajuda a nosaltres. Hi ha moltes persones que per el seu estat de salut no es poden vacunar (immunodeprimits, persones amb malalties greus,..), si deixem de vacunar-nos nosaltres els més afectats seran ells. Perquè sí! Si deixem de vacunar-nos les malalties reapareixeran, sinó mireu el rebrot de xarampió i tos ferina a Suècia i Japó; ha anat lligat a la disminució de l’índex de vacunació”
- “Les vacunes tenen efectes secundaris que poden comportar malalties molt greus”
“Clar que tenen efectes secundaris! Estan creant una resposta immunitària igual que faria una malaltia, però són efectes que, per una banda, demostren que el sistema funciona correctament i, per l’altra són efectes lleus, de dolor i enrogiment al lloc de la punxada, febre en algunes vacunes, etc… (En el cas de la Júlia ja veiem perquè passa tot això).
S’ha intentat relacionar les vacunes amb malalties més greus com la mort súbita, la leucèmia, l’esclerosi múltiple, l’Alzheimer o l’esterilitat. En tots els casos els estudis fets posteriorment (els trobareu en el link de cada malaltia) han demostrat que no hi ha cap relació entre les vacunes i aquestes malalties, no és el mateix que dues coses passin al mateix temps a que una sigui la causant de l’altra i els estudis ho demostren així. També per algunes d’aquestes malalties han aparegut mètodes de diagnòstic molt millors en la etapa de la vacunació massiva, el que fa que apareguin molts més casos que abans ens haguessin passat desapercebuts.
El cas més sonat és quan es va intentar relacionar les vacunes amb l’autisme. Va ser un estudi que es va publicar a la revista científica més prestigiosa, “The Lancet”, i no només es va demostrar posteriorment que totes les dades d’aquell estudi eren falses, sinó que el seu autor (Andrew Wakefield) havia actuat per interessos econòmics, ja que anava a ser contractat per una empresa que volia denunciar la farmacèutica que precisament produïa aquestes vacunes. Òbviament, el senyor Wakefield va ser acomiadat i se li va impedir tornar a exercir la medicina.
Així que de moment, no tenim cap estudi científic que demostri que les vacunes poden provocar una malaltia greu, ni fets que ho indiquin i l’únic estudi que hi hagut era una farsa, podem considerar ja que les vacunes són segures? Jo crec que sí”
- “Posar moltes vacunes de cop fa que augmentin els efectes secundaris”
“Un pot pensar que això passa, però si tenim en compte que durant tot el programa de vacunació el nostre cos reacciona contra 123 parts dels patògens (antígens) i que un simple refredat ja en presenta entre 5-10, i una laringitis 50, oi que ja no sembla tant 123 antígens durant tota la infància?
L’Institut de Medicina dels Estats Units va presentar un estudi que demostrava que les vacunes no representaven una sobrecarrega pel sistema immunitari dels nens, és més, i això ja ho dic jo, els nens estan exposats a molts estímuls, a vacunes i molts d’altres, i és precisament l’exposició a tots aquests estímuls el que els fa desenvolupar un sistema immunitari sa.”
Així que abans de creure’ns alguna cosa és important contrastar-la, si és amb un estudi científic rigorós millor, i sinó sempre hi ha un amic científic que et pot ajudar (pensa que la majoria estem al atur). Només així podrem conèixer la realitat de les vacunes i moltes altres coses.”
Nota al peu
Només us volia deixar aquest enllaç, és de l’Associació Espanyola de Pediatria i hi trobareu tota la informació concreta de vacunes que necessiteu: calendari, descripció de cada vacuna, efectes adversos que podeu esperar,… crec que és un bon lloc per trobar informació per tots aquells que us heu quedat amb ganes de saber alguna cosa més. I sempre, sempre, en cas de dubte pregunteu a un especialista.
Si voleu més detalls sobre alguna cosa, teniu algun dubte extra o qualsevol idea que se us pugui acudir em podeu preguntar el que vulgueu, estic aquí per ajudar-vos!
Per acabar volia donar les gràcies a la Marta per la seva ajuda amb el meu primer article!
Referencies
Understanding modern-day vaccines: what you need to know. Volket Vetter et al. 2018. Annals of Medicine
Vaccine immunology. Claire-Anne Siegrist. Vaccine Immunology
Comité asesor de vacunas. Asociació Española de Pediatria.
Javier Cárdenas propaga el bulo de las vacunas y el autismo. Ángela Bernarndo. 2017. Hipertextual.
