Imaginem el nostre ADN com un puzle, cada gen podria ser una peça d’aquest puzle que encaixa a la perfecció amb la seva companya de davant. Cada una d’aquestes parelles de peces o gens tenen escrita tota la informació per fer una funció molt concreta en el nostre cos.
Ara imaginem que una d’aquestes parelles de peces s’ha equivocat i la informació que tenen escrita té algun error, un error que podria provocar una greu equivocació en aquella funció concreta del nostre cos.
Aquí és on entra el nostre nou superheroi de la biomedicina: el CRISPR.
El CRISPR també té una peça del puzle, una peça que li donem nosaltres i que encaixa amb un membre de la parella del gen erroni. El nostre superheroi recorre tot el ADN buscant la peça amb la que encaixa, i un cop la troba entra en acció i talla el gen erroni.
El nostre superheroi ha aconseguit editar un tros del nostre ADN sense que la resta de peces s’han donat conte!! Però aquest és només el principi de les grans fites que podrà aconseguir el CRISPR.
