La Pepa té una examen de química i està estudiant la taula periòdica…
“Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…” tornem-hi “Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…”
Cada vegada que ho repassa una neurona li passa un missatge a la veïna que diu: “Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…”
La Pepa vol que l’examen li surti molt bé hi ho repeteix moltes vegades: “Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…”
La parella de neurones es passen el missatge constantment: “Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…”
Les dues neurones al veure que aquell missatge és tan recurrent assumeixen que serà un missatge important així que la neurona receptora fa que li creixin més braços per rebre tantes vegades com faci falta el missatge: “Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi,…”
Ara la Pepa se’n adona que ja no li costa tant recordar que ve després del Liti, ja té la lliçó ben apresa i tot gràcies a la neurona receptora que ha desenvolupat la capacitat de rebre aquest missatge de manera més eficaç.
Font: Ami Citri i Robert C Malenka, 2008, Neuropsycopharmacologu
“What is synaptic plasticity?” The University of Queensland
Il·lustració: carla_et_al
