Fins fa ben poc les cèl·lules immunitàries CD8 de la Lola estaven organitzades per clans, i cada clan havia nascut predestinat a reconèixer un virus o bacteri en concret. Els CD8 de cadascun dels clans tenien la lliçó ben apresa, patrullaven pel cos de la Lola en busca del seu pitjor enemic i si el trobaven s’afanyaven a atacar-lo fins eliminar-lo completament. Gràcies als CD8 la Lola no havia patit mai res més greu que un refredat.
Per un bon dia un nou mal rondava a la Lola. Ja no era ni un virus ni un bacteri, eren les cèl·lules del seu propi cos que s’havien tornat boges i l’estaven envaint en forma de tumor. Per desgracia cap dels clans de CD8 podia reconèixer aquell tumor, de manera que en aquest cas no podien ajudar a la Lola.
Però un grup de científics van tenir una idea genial! Li van treure un quants CD8 a la Lola i amb l’ajuda de l’enginyeria genètica van fer que enlloc de reconèixer un patogen concret reconeguessin el tumor de la Lola. Aquets CD8 modificats van crear un nou clan: El clan del CART.
Quan els científics van tornar els ara anomenats CART al cos de la Lola aquets ràpidament van reconèixer el tumor i el van atacar. I gràcies al CART la Lola es va curar del seu tumor, i gràcies a la resta de CD8 d’ara en endavant només va tenir algun petit refredat.
Font: CAR T Cells: Engineering Patients’ Immune Cells to Treat Their Cancers. National Cancer Institute (NIH)
Ana C. Filley et al. 2018. Frontiers in Immunology
Il·lustració: carla_et_al
